TIERRA
Tierra is the photographic project whereby Espe Pons invites us to delve deeper into memory, through places that have been marked by the trauma of the Spanish Civil War and the post-war repression of dissent. In the first instance, it takes us on a peripatetic journey in search of the poorly stitched seams of Spain, to those sites where the victims of political violence were buried in secrecy and treachery: graves in wide-open countryside, cemeteries, ditches, natural chasms, cliffs and beaches. At first glance, these spaces appear to be nondescript, seemingly unable to express their drama.
These photographs urge us to examine the surroundings we pass by every day, to see them in a way we have never done so before: as a repository of silent pain. And they also provide a continuity to Espe Pons’s photographic discourse, as she has spent several decades focussing on offering personal visions of what remains concealed, by means of insinuation and trust in the viewer’s interest. Now, with Tierra, she leads us to walk in a different way through the landscapes that surround us: with a fierce awareness of the tectonic shifts in our history and of their present-day aftershocks.
The project includes 124 photographs.
Carlos Martín
Tierra es el proyecto fotográfico con el que Espe Pons nos invita a profundizar en la memoria a partir de lugares marcados por el trauma de la guerra civil española y la posterior represión a la disidencia. Nos encontramos, en primera instancia, ante un viaje, un recorrido peripatético en busca de las costuras mal selladas de España, de aquellas localizaciones donde quedaron sepultados, secreta y alevosamente, los cuerpos de víctimas de la violencia política: fosas en campo abierto, camposantos, cunetas, simas naturales, acantilados, playas. Espacios que se nos presentan como anodinos, incapaces de comunicar su drama en una primera mirada.
Estas fotografías nos apremian a mirar el entorno, el que transitamos cotidianamente, como nunca antes lo habíamos hecho: como un repositorio de dolor en sordina. Y también dan continuidad al discurso fotográfico de Espe Pons, que durante varias décadas se ha centrado en ofrecer visiones personales de aquello que queda velado, apostando por la sugerencia y confiando en la complicidad de quien mira. Ahora, con Tierra, nos lleva a pisar los paisajes que nos rodean de otro modo: con una feroz conciencia de los movimientos tectónicos de nuestra historia y de sus réplicas actuales.
El proyecto consta de 124 fotografías.
Carlos Martín
Tierra és el projecte fotogràfic amb què Espe Pons ens convida a aprofundir en la memòria a partir de llocs marcats pel trauma de la Guerra Civil espanyola i la posterior repressió a la dissidència. Ens trobem, en primera instància, davant d’un viatge, un recorregut peripatètic a la recerca de les costures mal apedaçades d’Espanya, d’aquelles localitzacions on van quedar sepultats, en secret i amb traïdoria, els cossos de víctimes de la violència política: fosses a camp obert, cementiris, cunetes, avencs naturals, penya-segats, platges. Uns espais que se’ns presenten com a anodins, incapaços de comunicar el seu drama en una primera mirada.
Aquestes fotografies ens urgeixen a mirar l’entorn, que transitem quotidianament, com mai no ho havíem fet: com un repositori de dolor en sordina. I també donen continuïtat al discurs fotogràfic d’Espe Pons, que durant diverses dècades s’ha centrat a oferir visions personals d’allò que queda velat, apostant per la insinuació i confiant en la complicitat de qui mira. Ara, amb Tierra, ens porta a trepitjar els paisatges que ens envolten d’una altra manera: amb una consciència ferotge dels moviments tectònics de la nostra història i de les seves rèpliques actuals.
El projecte consta de 124 fotografies.
Carlos Martín
